Filar és una peça de dansa contemporània i poesia visual, que parla sobre el poder de la relació entre els cossos i els objectes, una relació que es desenvolupa des de la distància dels fils. Com sentir l'altre cos, d'una marioneta, en aquesta distància? Els fils creen una connexió invisible entre tot el que succeeix.
La història de Filar és la d'un món que cada día es construeix i, de sobte, s'ensorra. Llavors, quan hi ha una crisi, com podem tornar a construir una comunitat i sentir que vivim en una xarxa de fils i relacions?
Els fils ens uneixen amb les nostres famílies, els amics, o les persones amb les quals compartim camins. Els fils mantenen la connexió en la distància.
Per a tots els públics, edat a partir dels 6 anys
Coreografia i interpretació Antonella D’Ascenzi
Assessorament dansa i mapping en viu Toni Mira
Assessorament manipulació titelles i objectes Damiano Privitera
Disseny de llum Elena Piscitilli
Disseny de vestuari Cristina Robledillo
Video animació i disseny de projecció Guillem Muñoz
Musica Adrián Berenguer.
Realizació d'objectes i titelles Antonella D'Ascenzi
Fotos d'escena Carles Decors
Enregistrament de la peça Julian Waisbord
Fani Benages
fani@fanibenages.com
+ 34 654 925 551
Mario Bianchi
[...] Filar és un espectacle que vola literalment cap a un univers de signes videogràfics i cossos que es busquen, per ressaltar vincles duradors i inseparables mitjançant fils reals i imaginaris en què domina un marioneta". [...]
[...] globus blancs, una marioneta de trets molt humans i molts camins geomètrics dibuixats en el fons, o fins i tot simplement esbossats en l'aire, per a la història de vols imaginaris en perenne equilibri entre realitat i fantasia. Els fils de la marioneta però també els invisibles de la llum i l'espai defineixen un patró de relacions entre el cos del performer i l'espai nu, un context escenogràfic amb el qual D'Ascenzi aconsegueix
interactuar [...]
La coreògrafa Antonella d’Ascenzi va tenir una visió durant el recolliment dels primers mesos de la pandèmia. Mentre era al seu terrat, “les persones, els ocells, les antenes de les cases, anaven construint fils”. Quan treia el cap pel balcó, i mirava al carrer, “les persones construïen una coreografia per guardar la distància interpersonal”.[...]
Filar és la materialització d’aquesta idea, una barreja de dansa contemporània i poesia visual. Una oportunitat on la interpreta s’ajuda dels fils que l’uneixen a una marioneta per trobar allò que uneix les coses, les persones i les emocions. “Si existeix la unió és perquè la precedeix la distància, i aquesta és l’arma de doble tall de l’amor”, afegeix..[...]
En definitiva, una obra de teatre familiar que la seva autora vol connectar amb les experiències que van compartir pares i fills durant el confinament. “La història de filar és senzilla, només intento construir un gronxador per la meva filla, així i tot, aquest es destrueix”.[...]
Projecte seleccionat